La societat OLI DE OLIVA SL _ ha iniciat un nou projecte
destinat a la divulgació turística de les quatre comarques on l’oli és un dels productes
per excel.lència, aquestes comarques són, les Garrigues, el Segrià, la Noguera i l’Urgell.
collint olives
OBJECTIU
L’”oliturisme” preten recalcar i mostrar al món les riquesses de tota mena que alberga
la comarca de les Garrigues abanderada pel CENTRE INTERNACIONAL DE L’OLIVERA ARBEQUINA amb seu a la Granadella a les Garrigues, on és una de les poblacións més importants de la comarca. La punta de llança d’aquesta mostra de riquesses és l’oli.
“Oliturisme”, pretén mostrar en forma de consells i rutes programades amb l’intenció
que el visitant pugui elegir que es lo que més l’interessa de la comarca i les seves
diverses manifestacions de tot tipus. Paissatgística, històrica, natural, gastronòmica…
HISTÒRIA
L’oli és el producte que ha fet més universal aquestes terres ja de temps força pretèrits i les ha fet conegudes. No cal dir que en segles passats fou l’economia de l’olivera la que capitanejà tota la comarca. Les Borges, com a mostra d’un dels indrets d’ aquesta economia va arrivar a albergar més d’una seixantena de molins d’oli que junt amb les seves instalacions industrials de sulfuros feren d’aquesta ciutat una de les més pròsperes de tota Catalunya.
ECONOMIA
El pas dels anys no ha estat benèvol amb la comarca, aquesta ha patit força canvis en la seva estructura agrària i la climatología adversa ha fet que el negoci de l’oli s’anés diluint a mida que passava el temps. També l’instalació de molins a totes les viles de la
comarca va deixar a Borges una penúria econòmica derivada de l’ agricultura bastant
accentuada.
Moli d’oli tradicional
SITUACIÓ
L’oli ha marcat el carácter, la fisonomia i tota l’idiosincràsia tant de la terra com de la
gent. La terra es va habituar a conrear oliveres i així va neixer un paisatge típic de cultiu en forma de feixes amb curioses espones i marges que escalaven els seus turons. La construcció en l’únic material sobrant de la zona era en pedra seca. Avui resten multitut de vestígis d’aquelles interessants i obsoletes, en molts casos, construccions.
L’home de les Garrigues és força sofert, acostumat per força a dependre del cel i les
seves minses plujes que li marcaran la collita, collita de totes maneres febla i molt
condicionada també pels rigorosos frets de l’hivern. Aquestes circumstàncies, junt amb
l’allunyament ancestral de la comarca han fet del garriguenc un personatge de carácter
sec però entranyable i acollidor, poc amant de les novetats i sobretot molt, molt
estalviador. Ha sapigut treure, com diu el refrany, “pà de les pedres”. Ha fet petits horts vora les contadissimes corrents fluvials i terra cultivable en els turons, aprofitant el terreny con ningú. Ha sortit la casa d’animals domèstics que a més de companyia li han solventat algun que altre àpat.
Seguint l’oli com a element diferenciador podrem veure i sentir el paissatge, l’història i
les costums d’aquesta gent, ja no tan aïllada, avui en dia, de les Garrigues.
Tenint en compte que tant la comarca com les seves poblacions necesiten tot un seguit de rutes divulgatives de moment i com a començament d’aquest projecte en presentarem cinc en forma genèrica i englobades en la Ruta de l’Oli en les properes publicacions.
Tres són de la comarca i dues, una úrbana i un altra del terme de les Borges Blanques.
Les cinc rutes són independents de forma que el visitant pugui visitarnos tants cops com rutes li apeteixin fer. Aquestes rutes, que de forma genèrica combinaran tots els
elements destacats com hem citat abans (història, paissatge, festes, gastronomía,
natura…) han estat disenyades per la contemplació del territori de forma molt pausada, tranquila i exhaustiva. Tornem a recalcar que es tracta d’una iniciativa social i privada sense cap tipus de subvenció ni ajuda, sino tot el contrari per part de les entitats públiques de caire comarcal i provincial.
METODOLOGIA
Hem fet rutes per una o dues jornades tot jugant amb el temps i el territori. D’aquesta
forma les Garrigues sempre estaràn obertes a pasar.hi més dies tot alternant.los amb
altres indrets i oferint la possibilitat de destinar-hi diverses jornades o caps de setmana
per poder-les visitar en diverses èpoques de l’any amb les seves característiques
estacionals corresponents. D’aquesta forma no ens afectarà l’ansietat de veure ho tot en poques hores.
La vinculació d’aquesta terra amb l’olivera també es farà paleas amb les diferents
manifestacions de diversos caires com els religiosos, festius culturals i gastronòmics
que al llarg de tot l’any es celebren en la contrada.
Les Borges Blanques, com a capital de la comarca ja veura feta realitat una ruta pel seu centre històric a la que seguiran les de diferentes poblacions. Aquesta ruta mostrarà tots els indrets que han tingut presència d’un modus u altre en l’esdevenir de la ciutat. Cases conegudes pel seu destí, per la seva funció, pels seus habitants, per l’arquitectura i per
l’anècdota, barrejades amb indrets més idílics, comercials i festius. Sense oblidar la seva gastronomia, Fidel representant del tipus d’alimentació a cavall d’un reg ubèrrim i un secà mol més auster. I més endevant totes les altres poblacions encapçalades per la Granadella.
GASTRONOMIA
Aquestes rutes portaran una gran informció de caire gastronòmic, publicitant, amb
l’intenció de salvarles de l’oblit, tradicionals menjars de pagés com poden ser, entre
altres, les arengades amb raïm, la xulla de la matança, les arengades amb rosta o amb
torrades a la brasa, cassoles diverses i altres àpats que els pagesos, devant
l’impossibilitat d’anar a dinar a casa es cuinaven al mateix tros, sols o en companyia
d’altres pagesos. Menjars molt senzills però saborosos i de gran força gastronómica i
alimenticia. Aquest petits però amigables àpats es feien al tros aprofitan a l’estiu la
sombra d’una frondosa alzina, olivera o el més modest pi o a l’hivern dins d’aquest
monument arquitectònic popular que són les cabanes de volta amb el seu fornet
corresponent a l’exterior i a l’interior un petit foc cantoner que junt amb el calor de les
bestias feien molt acollidara l’estada.
Li cuinarem aquest menjars, si ho dessitja, en el mateix lloc que des de segles
immemorials van utilitzar els nostres avantpassats mentres batallaven en aquest
paissatge garriguenc esquerp i pedregós tot utilitzant aquest material per axecar espones,
cabanes i fornets mentres el ruc o la mula se ́ls miraven intrascendents mentres
menjaven palla seca lligats a la menjadora o a una magnifica olivera.
L’ arengada amb rosta
TECNOLOGIA
La tecnología de divulgació actual ens permet arrivar a tot el món . Cada ruta i les que
aniràn naixent estaràn en tots els formats electrònics (DVD, Internet…) La creació ja
previa de pàgines web com www.oliturisme.com http://www.oliturisme.com ja ens permet poder “penjar” les diferents rutes existents.
DIVULGACIÓ
Als diferents mitjans convencionals existents com diaris, revistes, televisions, radios els
afegirem la previament citada divulgació per xarxa amb tots els posibles enllaços amb el
món turísitc i gastronòmic.
